La consolidació d’un sentiment

Avui no us portem una crònica d’una actuació recent, sinó d’una que va tindre lloc fa bastants anys. En motiu del 25è aniversari de la celebració dels JJOO del ’92 a Barcelona, hem volgut recuperar les sensacions i el que va suposar aquella actuació per als Xiquets de Vila-seca de la mà del Carlos Lafont.

Mitjans de juliol del 1992, assajos, nervis, viatges a Barcelona ─un, dos i, fins i tot, un tercer─ tot havia de sortir bé. Eren dies festius per a la colla, hi anàvem amb molta il·lusió. Primer al Camp Nou i, finalment, a l’Estadi. Tothom estava il·lusionat i alhora orgullós de poder participar en un esdeveniment de tal magnitud mai vist al nostre país i menys encara viure-ho de tan a prop i intensament.

Es l’hora d’entrar a l’estadi, hora i lloc assignats, la gent entusiasmada amb cara de felicitat i concentració. Castellers de tronc, de pinya, pares, mares, fills… tots a una. Entrem al fossar esperant que ens donin l’ordre d’actuar, i entrem “a pista” com si fóssim “el fill del vent en els 100 metres” i fem el que hem anat a fer, el nostre castell juntament amb els Nois de la torre, el nostre primer castell de set, el nostre sostre. Pugen terços, sonen gralles… i descarreguem amb solvència el castell! Esclat d’aplaudiments del públic i esportistes, els nervis ja s’han esvaït, tot són abraçades, rialles i cares de satisfacció.

Havia transcorregut un any i mig des del naixement de la colla i l’actuació als JJOO va representar la consolidació del sentiment casteller per part de tots els membres de la colla. Participàvem en una activitat que ja representava quelcom més per a nosaltres, en alguna cosa que estimàvem i que ens sentíem orgullosos i que per sempre més ens faria posar els pels de punta cada cop que enlairéssim un castell. Va significar un increment en la unió de la colla, es van crear i enfortir els vincles d’amistat al conviure aquells dies previs a la cerimònia d’inauguració tant intensament. Tot això es va veure reflectit en l’evolució de la colla els mesos successius, assajos, il·lusió i motivació extra, culminat al concurs d’aquell mateix any on la colla va descarregar els seus primers castells de set!

Han passat 25 anys i aquelles emocions i sentiments encara perduren en molts de nosaltres cada cop que tornem a enlairar un castell.

Som i serem!

Crònica per Carlos Lafont